El 7 de març de 2024 l’Ajuntament de la Bisbal de Faslet va demanar un informe a l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans per a canviar el nom del municipi pel de “la Bisbal de Montsant”. Aquesta forma fou aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la seva reunió del 15 de març de 2024. L’Institut explicava que l’Ajuntament havia demanat el canvi de topònim “per tal de facilitar-ne la distinció respecte del municipi de Falset, capital de la comarca, perquè el determinatiu de Falset podria fer pensar en l’existència d’algun tipus de dependència administrativa respecte d’aquell municipi. Per aquest motiu proposen que el determinatiu es refereixi al referent geogràfic més significatiu de la comarca, la serra de Montsant, tal com ja consta en la denominació d’altres municipis del Priorat, com Cornudella de Montsant o la Morera de Montsant.” Afegia que “la selecció del determinatiu de Montsant es considera ben pertinent tant per la representativitat d’aquest topònim com per l’ús sense article, que Ramon Amigó i Anglès va defensar reiteradament que n’era la forma més genuïna històricament.“
La menció més antiga que coneixem de la Bisbal és del 8 de juny de 1365, al fol. 49v. del Llibre de Cúria 1.1 de l’Arxiu Capitular de Tortosa, que cita els “juratorum et proborum hominus universsitatum dicti loci de Margaleff i de la Bisbal“, la qual cosa prova que en aquella data el lloc ja tenia universitat amb jurats i prohoms:
El lloc es conegué com “la Bisbal” fins el 1858. Al Nomenclátor de los pueblos de España, publicat aquell any pel govern espanyol, el nom del poble hi aparegué com “la Bisbal de Falset”, per a diferenciar-la de les altres Bisbals (del Penedès i d’Empordà). Aquest “de Falset” fa referència al partit judicial. El 1857 es promulgà el Real decreto aprobando el Censo de la población de España, formado por la Comisión de Estadística general en consecuencia del empadronamiento de 1857, donant instruccions per a la confecció del nomenclàtor. I aquest aparegué l’any següent, i a la pàgina 865 el poble hi consta com “Bisbal de Falset”:
El mateix nomenclàtor anomena “La-Bisbal” a la Bisbal d’Empordà (pàg. 293) i “Bisbal de Panadés” a la Bisbal del Penedès (pàg. 873). La tradició del determinatiu “de Falset” és, doncs, moderna, i respon només a la necessitat administrativa de l’estat per a diferenciar tres municipis amb el mateix nom.
El 28 d’abril de 2024 l’Ajuntament va celebrar una consulta popular no refrendària on preguntava als empadronats si preferien “la Bisbal de Falset” o “la Bisbal de Montsant”, i el resultat fou sorprenent: un empat a 78 vots per cada opció, amb 3 vots blancs i una participació de més del 80%. Cal dir que el 1858 s’afegí “de Falset” al nom del poble sense preguntar res a ningú.
La col·lecció de segells en tinta de l’Archivo Histórico Nacional conté la impressió del tampó més antic conegut de la Bisbal, acompanyada d’una descripció sense data però on ja s’usa el topònim “la Bisbal de Falset”, la qual cosa indica que el text és posterior a 1858. El tampó en tinta diu només “Bisbal” i té una mitra al mig, i el document menciona un tampó anterior similar, però de diàmetre més gran, perdut el 1835, per la qual cosa cal suposar que l’estampat a la mostra, si bé basat en el mateix disseny que l’anterior, fou fabricat amb posterioritat a 1835.
