Presentació de l’Any Monestir Santa Maria de Vallclara

Cristina Masip.

El Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara proposa la celebració de l’Any Monestir Santa Maria de Vallclara aquest 2019. En efecte, es tracta de recordar una efemèride – la data del 25 d’abril de 1149 – per tal de commemorar els 870 anys de la donació del lloc d’Avincabacer a l’orde monàstic de Prémontré. Aquesta donació va anar acompanyada de la fundació del monestir que s’havia d’anomenar, per ordre de Ramon Berenguer IV, Santa Maria de Vallclara.

Sense entrar en les dades històriques, les quals prendran protagonisme en els articles següents, parlar del Monestir de Santa Maria de Vallclara és parlar de la primera fundació premonstratesa a Catalunya. Malgrat aquesta exclusivitat és una dada sovint desconeguda que ha rebut poca atenció fins i tot de part dels historiadors medievalistes.

Els motius d’aquest desconeixement són diversos. En primer lloc, a escala local, és determinant el fet que el Monestir de Santa Maria de Vallclara no prosperés i fos abandonat després d’uns 9 anys i escaig d’activitat. En segon lloc, que l’estat de conservació del conjunt del monestir es trobés força degradat ja a finals del s. XIX. Per últim, cal denotar l’actual desconeixement sobre l’orde canonical de Prémontré, implantat a la península des del s. XII, degut a la desaparició pràcticament total de les seves comunitats amb la desamortització de Mendizábal el 1835.

La fundació de Santa Maria de Vallclara també ens permet parlar d’una dimensió que transcendeix el fet local. A partir del s. XII els comtes cristians van intensificar les campanyes de conquesta de les taifes musulmanes debilitades per crisis internes. Ramon Berenguer IV va liderar la presa de Tortosa, de Lleida i finalment la dels territoris controlats des de l’emirat de Xibrana (Siurana). Els territoris tot just conquerits van ser repartits progressivament pel comte-rei Ramon Berenguer IV a aquells que havien participat en les campanyes. S’encomanava la tasca de repoblar i fer productius els nous territoris als vassalls de confiança, per exemple, amb la figura del castlà, o bé, es promovia l’emergència de petits senyorius monàstics. Entre mitjans i finals del s. XII, assistim a la configuració territorial de la nostra àrea d’estudi: Montsant i les valls dels rius Montsant i Siurana. En un moment en què l’actual comarca del Priorat es pensa en el seu camí per a ser reconeguda com a paisatge cultural de la mediterrània per la UNESCO, val la pena recuperar aquest episodi de la història el qual mostra la distribució fragmentària, en alguns casos prefigurada pels establiments musulmans previs, de diferents poblacions i senyorius, i la relació d’aquests amb el seu entorn i els diferents potencials d’explotació.

En aquest sentit, el mateix document de donació del lloc d’Avincabacer ens mostra un Avincabacer existent, definit i delimitat: «el lloc que abans s’anomenava Avincabacer, i que per mandat i consentiment del senyor Ramon Berenguer, comte de Barcelona, príncep del regne d’Aragó i gloriosament victoriós a Espanya, denominem Vallclara. (El donem) amb tots els termes, possessions i terres circumdants que pertanyen a l’esmentat lloc». L’any 1149 és doncs un punt i a part: Avincabacer, Vallclara, Cabacés.

La noció de la presència del Monestir de Santa Maria de Vallclara a Cabacés es fa patent en els diversos trasllats fets dels documents originals al llarg de diferents segles per la cancelleria del comtat de Prades i dels comtes de Medinacelli. Delfí Navàs descriu els vestigis del monestir l’any 1918 i n’explica la desaparició d’alguns dels seus elements ocorreguda entorn 1887. Joan Vall recopila les notes de Delfí Navàs i afegeix el que ell encara va poder veure de petit. L’any 1932 s’edifica l’escola sobre el solar del monestir. Vicenç Biete, a través de la transcripció i traducció dels textos originals, contextualitza perfectament la fundació del Monestir de Santa Maria de Vallclara i en valora les implicacions històriques. Finalment, l’excavació duta a terme l’any 2000 permet descriure l’estat actual dels vestigis del monestir i procurar-ne la seva conservació.

Malgrat tots aquests estudis intermitents la noció popular de la presència del Monestir de Santa Maria de Vallclara a Cabacés sembla, tradicionalment, més aviat escassa. Tant és així que l’escola, lloc on es troben els vestigis de l’antic monestir, l’anomenem El Castell.

L’objectiu de la celebració de l’Any Monestir Santa Maria de Vallclara és mostrar el conjunt d’estudis tot just esmentat i introduir el Monestir de Santa Maria de Vallclara en l’imaginari col·lectiu local.

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!