Els documents sobre Santa Maria de Vallclara al diplomatari de la catedral de Tortosa

Carles Prats.

Gràcies a les transcripcions d’Antoni Virgili, la consulta del Diplomatari de la catedral de Tortosa és accessible al gran públic, sense necessitat d’haver-se de desplaçar a l’arxiu tortosí ni haver de tenir cap classe de coneixement de paleografia. És imprescindible, però, tenir uns coneixements elementals de llatí, ja que tota la documentació fou redactada en aquest idioma. Però el llatí medieval s’allunya molt del clàssic i s’apropa bastant a la nostra llengua, per la qual cosa qualsevol lector que domini alguna llengua romànica podrà comprendre els textos sense massa dificultat. El primer volum de l’obra de Virgili, que abarca els documents d’entre 1062 i 1193, publicat per la Fundació Noguera el 1997, ens permet fer un recorregut pels vestigis documentals de Santa Maria de Vallclara.

La primera referència que en tenim data del 25 d’abril del 1149, i és la donació que fa el comte Ramon Berenguer IV del lloc d’Avincabescer a l’orde de Prémontré, al cenobi de Santa Maria de Montflabó, a l’abat Esteve i als frares que l’acompanyen, a condició que hi construeixin el monestir (predicti cenobii fratres construant et edificent ibi in honore Dei ecclesiam et abbatiam) i un oratori (ibidem oratoria et loca sanctissima construant). A més, per ordre expressa de Ramon Berenguer IV, el nom del lloc és canviat pel de Vallclara (locum ipsum qui antea dicebatur Avicabescer quem modo issu et consensu domini Raimundi Berengarii, comiti Barchinone regnique principis Aragone et gloriosissimi victoris Ispaniae Valem Claram vocamus) (Virgili, 1997, doc. 15).

La carta de donació es va signar al Puig de Gardeny, mentre s’assetjava Lleida (in Podio de Garden cum milicia sua in obsidione Ylerde), i resulta difícil de creure que Avicabescer ja hagués estat ocupat quan la donació es va fer. Més aviat la donació es devia fer abans d’arribar-hi i per avançat. Segons l’opinió de l’historiador Vicenç Biete “si el setge de Lleida encara va durar cinc mesos més [des de la data de signatura de la carta de donació d’Avincabacer a Prémontré] sembla impensable la distracció de forces per anar a ocupar el territori que havia restat tancat, sobretot en el cas de les fortaleses de Miravet i de Siurana. Cal suposar, més aviat, que això ho faria després de l’ocupació de Lleida. La donació d’Avincabacer als premonstratesos fou signada a Gardeny el 25 d’abril [de 1149]. Això em du a pensar que el comte-rei (…) ja tenia uns determinats motius per a fer aquesta donació als premonstratesos” (Biete, carta a l’autor, 03/05/1997).

Hauran de passar nou anys abans de tenir una altra referència documental a Santa Maria de Vallclara, i serà l’última on s’esmenta el monestir com a tal. El 27 de desembre del 1158 Frederic, prior, havent consultat a l’abat de Montflabó, Esteve, i als frares, dóna la fundació a l’església de Santa Maria de Tortosa i al bisbe Gaufred, sense especificar els motius que els porten a aquesta decisió. Devien ser de pes, ja que no consta l’oposició de ningú. Al document de donació es remarca que el lloc de Vallclara abans es deia Avincabacer (locum de Valle Clara, scilicet, qui antea Avincabacer dicebatur) (Virgili, 1997, doc. 95). Persistia, doncs, l’ordre de Ramon Berenguer IV respecte al canvi de nom.

Pocs dies després, a Osca, el 2 de gener de 1159, Ramon Berenguer IV signava l’acta d’acceptació de la renúncia que feia Frederic del monestir de Santa Maria de Vallclara, i la seva donació a l’església de Tortosa i al seu bisbe Gaufred. Aquí, Ramon Berenguer IV torna a referir-se al lloc com Avincabacer, contra el que ell mateix havia disposat nou anys abans sobre que s’anomenés Vallclara (locum d’Avincabacer quem prius donaveram Stephano, abbati Montis Flabonis, et fratri Friderico canonico suo). De l’actitud del comte rei sembla deduir-se que el topònim Vallclara anava vinculat, només, a l’existència d’un monestir a Avincabacer, i que si aquest desapareixia, no hi havia motiu per a continuar anomenant-lo Vallclara i es tornava a utilitzar el nom anterior. Aquí sí que es diu alguna cosa més sobre els motius de l’abandó: el lloc no era a propòsit per a l’establiment de l’orde de Prémontre (cum iamdictus locus ad institucionem sui ordinis Prati, scilicet, Monstrat per eos informari non posset ammonitione), sense ser més clar. El document, però, aporta una altra informació notòriai: entre els qui el signen hi ha l’arquebisbe de Tarragona que, en estampar-hi la seva marca, expressa que el signa “llevat del dret de l’església tarragonina” (Sig+num Bernardi, Terrachonensis archiepiscopi, salvo iure Terrachone ecclesie) (Virgili, 1997, doc. 96). Aquesta reserva sembla indicar un canvi de límit entre el bisbat de Tortosa i l’arquebisbat de Tarragona, com si el monestir de Santa Maria de Vallclara hagués estat, fins a la seva donació a l’església de Tortosa, part de l’arquebisbat de Tarragona; altrament, la reserva de l’arquebisbe no tindria cap raó de ser. Cal recordar que avui en dia Cabassers és la parròquia més septentrional del bisbat de Tortosa, i que els termes veïns de la Vilella Alta i la Morera ja formen part de l’arxidiòcesi de Tarragona.

No hi ha més notícies de Vallclara fins el 4 de març de 1164. En aquesta data Albert de Castellvell dóna a Déu, a l’església de Tortosa i a l’església de Vallclara, i als clergues que allí serveixen Déu, la qual és església sufragània de la predita església de Tortosa, i a Gilabert, prepòsit de l’església (et ecclesie que dicitur de Valle Clara et clericis in ibi Deo seriventibus que ecclesia suffraganea est prephate ecclesie Dertusensi et tibi Gilaberto eiusdem ecclesie preposito), la muntanya del Montalt (Virgili, 1997, doc. 139).

El 7 de febrer del 1168 Albert de Castellvell fa una nova donació territorial a “l’església de Vallclara i als clergues que allí serveixen Déu”. Aquest cop li dóna la muntanya de la Figuera, anomenada Gibolhoder, transliteració de l’àrab jabal ‘akhdur (جبل أخضر), que significa “muntanya verda”. Utilitza el mateix formalisme que al document del 1164 per a fer la donació: “Ego Arbertus de Castro Vetulo pro redempcione anime mee ac parentum meorum dono Deo et ecclesie Dertusensi et ecclesie que dicitur de Valle Clara et clericis in ibi Deo servientibus que ecclesia suffraganea est predicte ecclesie Dertusensi et tibi Guilaberto, eiusdem ecclesie preposito” (Virgili, 1997, doc. 185).

Finalment, i per carta del mateix dia de 7 de febrer de 1168, Albert de Castellvell fa la seva darrera donació a l’església de Santa Maria de Vallclara: la muntanya de Cavaloca. Al document no s’estan per tants formalismes com a l’anterior i es limita a dir que fa la donació a l’església de Santa Maria de Vallclara i als clergues que allí serveixen Déu (ecclesie Sancte Marie de Valle Clara et clericis in ibi Deo servientibus) (Virgilli, 1997, doc. 186). Aquest és l’últim cop a la història en què s’utilitza el nom de Santa Maria de Vallclara per a referir-se a Avincabacer. Crida l’atenció que Albert de Castellvell utilitzés el topònim Vallclara nou anys després que els monjos marxessin del monestir i que Ramon Berenguer IV es tornés a referir al lloc com Avicabescer i no com Vallclara. La menció als “clergues que allí serveixen Déu” a les donacions de Montalt, la Figuera i Cavaloca fa pensar que potser els monjos encara no havia abandonat completament l’establiment, o que d’altres intentaren formar-hi una nova comunitat també sense èxit.

Pel que fa al topònim Vallclara, després dels documents d’Albert de Castellvell caigué completament a l’oblit. Només disset anys després, el 9 de maig de 1185, la carta de població de Cabassers, atorgada pel bisbe de Tortosa Ponç de Munells, ja es refereix al lloc com “illum nostrum locum quod dicitur Cabacer” (Virgili, 1997, doc. 380), i Vallclara no torna a aparèixer mai més a cap altre document. Fins i tot pocs anys després de les donacions de Castellvell, el testament de Gelabert Anglès (8 de maig del 1172) anomena l’església d’Avincabecer referint-s’hi només com “ecclesie Beate Marie de Avincabecer” (Concedo domui ecclesie Beate Marie de Avincabecer pro Guilleoto et pro hoc quod ibi debebat et pro anima mea ·XL·morabetinos.) (Papell, 2005, doc. 154). Aquest Gelabert Anglès deu ser amb tota probabilitat el prepòsit de l’església de Tortosa que menciona Castellvell als seus documents de donació del Montalt, la Figuera i Cavaloca: el mateix Iordani de Pina que signa documents de Castellvell com a testimoni dels tres actes de donació, és nomenat marmessor per Gelabert Anglès al seu testament de 1172 i també signa aquest document. Una nota al pergamí especifica que Gilabert Anglès era de Tortosa: “Testamentum fratris Guilaberti Anglici Dertose” (Papell, 2005, p. 246, nota 1). Vegeu unes notes biogràfiques d’Anglès a Virgili, 2010, pgs. 56-59. El que no queda clar és qui era aquell Guilleoto que apareix al testament de Gilabert Anglès i per què devia diners a l’església de Santa Maria d’Avincabecer. Com es preguntava l’historiador Vicenç Biete, “qui devia ser aquest Guilleoto que devia diners a l’església de Cabacés? No seria pas un dels monjos premonstratesos que varen deixar el monestir de Santa Maria de Vallclara -en funcionament a Cabacés fins el 1159- tretze anys enrere i que potser va decidir quedar-s’hi? O potser no fóra -ens ho suggereix el seu nom- un membre de l’exèrcit genovès que va ajudar Ramon Berenguer IV a conquerir Tortosa?” (Biete, 1998).

DOCUMENTS CITATS REFERENTS A SANTA MARIA DE VALLCLARA en transcripció d’A. Virgili a op. cit.

1149, abril, 25. Gardeny. Document 15.

Donació del lloc d’Avicabescer, ara anomenat Vallclara, a Santa Maria de Montflabó, a l’abat Esteve i als frares allí presents, a condició que hi construeixin un monestir.

In nomine Domini Dei Patris omnipotentis. Ego Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis et Tortose marchio, ob remissionem nostrorum peccaminum et salutem anime mee et parentum meorum, dono et offero Domino Deo et Sancte Religioni et ordini de Premost et ipsi cenobio Sancte Marie Flaboni Montis atque ipsius abbati venerabili Stephano fratribusque ibidem Deo serventibus presentibus et futuris, locum ipsum qui antea dicebatur Avicabescer quem modo issu et consensu domini Raimundi Berengarii, comiti Barchinone regnique principis Aragone et gloriosissimi victoris Ispaniae Valem Claram vocamus, cum omni terra et honore in circuitu eidem loco pertinenti. Predictam quoque donationem pro mea devotione facio ut predicti cenobii fratres construant et edificent ibi in honore Dei ecclesiam et abbatiam et cum beneficio meo et aliorum bonorum hominum ibidem oratoria et loca sanctissima construant pro servicio Dei et fidelium animarum salute, et monasterium quod fuerit ibi edificatum habeat et possideat predictum locum cum omnibus sibi pertinentibus hereditario atque perpetuo iure ad fidelitatem et servicium Dei in secula seculorum. Si qua autem persona presentem donationem infringere vel disrumpere temptaverit nil proficiat sed dupla compositione soluta iram Dei incurrat et in inferno inferiori cum Iuda traditore dampnatis perpetue subiaceat morti. Et hec donacio insuper omni tempore firma stabilisque permaneat.

Facta VII kalendas maii stante Raimundo dompno comite iamdicto in Podio de Garden cum milicia sua in obsidione Ylerde, anno Dominice Incarnationis Mº.Cº.XLº.VIIIIº in presencia subscriptorum hoc videncium et audiencium.

Sig+num RAIMUNDI COMES.

Sig+num Bernardi, Terrachonensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi Raimundi dapiferi. Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Raimundi de Podio Alto. Sig+num Arnaldi Mironis, comitis Paliarensis. Sig+num Poncii, scriptoris. Sig+num Guillelmi de Castro Vetulo.

S(signe)num Natalis subdiachoni, qui iussu domini comitis hoc scripsit.

(Virgili, doc. 15, p. 59-60)

1158, desembre, 27 (Vallclara?). Document 95.

Donació del lloc de Vallclara, abans anomenat Avincabacer, que fa Frederic, prior de Santa Maria de Vallclara, amb l’assentiment de Montflabó, a Santa Maria de Tortosa i al bisbe Gaufred, tal com ho havia rebut del comte Ramon Berenguer IV.

Quoniam fidelium donationes ecclesie semel tradite in secularem donationem nullatenus debent posi ea redigi ea auctoritate muniti. Signo Sancte + hanc cartulam corroborantes tam vivorum presentie quam futurorum posteritati scripto comendare curavimus quod ego Fridericus, prior Sancte Marie de Valle Clara, comunicato consilio domini Stephani, abbatis Flabonis Montis, et fratrum nostrorum, litteris eiusdem abbatis nobis significato, sic inquam ego Fridericus divine pietatis et ecclesiastice religionis intuitu, dono Deo et ecclesie Sancte Marie Dertusensis et tibi Gaufride et successoribus tuis et canonicis in ibi Deo servientibus predictum locum de Valle Clara, scilicet, qui antea Avincabacer dicebatur. Hunc prenominatum locum cum omnibus pertinenciis suis sicut comes Barchinonensis ipsum nobis donavit sine fraude, sine dolo sicut melius dici vel intelligi potest a iure nostro alienante tradimus in dominum et potestatem iamdicte ecclesie Dertusensis ut ipsa sepedictum locum teneat integriter et in perpetuum iure ecclesiastico possideat.

Actum est hoc VI kalendas ianuarii, anno ab Incarnatione Domini Mº.Cº.Lº.VIIIº.

S+num Frider<i>cii, prioris de Valle Clara, qui hoc donum feci, firmavi firmarique rogavi.

S+num Iohannis Conversi. S+num Dominici clerici. S+num Geraldus de Salvanieco. S+num Guillelmus Aimerici. S+num Guillelmus Malloni. S+num Bernardus de Sancto Poncio. S+num Raidulfi de [Nivers?].

S(signe) Iohannes Ricardus qui hanc cartam scripsi cum litteris rasis in linea prima die et anno ut supra.

(Virgili, doc. 95, p. 148-149)

1159, gener, 2. Osca. Document 96.

Ramon Berenguer, comte de Barcelona, dóna el lloc d’Avincabacer a Santa Maria de Tortosa i al bisbe Gaufred, que abans havia lliurat a Esteve, abat de Montblafbó, i al canonge Frederic, de l’orde de Premost.

In nomine Domini nostri Ihesu Christi signo Sancte +. Hanc cartam corroborantes tam vivorum presencie quam futurorum posteritati nootificamus quod ego, Raimundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis, Ylerde ac Dertuse marchio, locum d’Avincabacer quem prius donaveram Stephano, abbati Montis Flabonis, et fratri Friderico canonico suo cum iamdictus locus ad institucionem sui ordinis Prati, scilicet, Monstrat per eos informari non posset ammonitione et rogatu ipsorum inde prorsus abeuncium. Sic inquam ad honorem Dei et ad laudem nominis eius ut divina scilicet ibi officia celebrentur, sic dono Deo et ecclesie Sancte Marie Dertusensis et G.<aufredo> eiusdem dicto episcopo et canonicis in ibi Deo serventibus eorumque successoribus predictum locum plenarie et integrum sicut melius dici vel intelligi potest et sic donaveram ipsam prius sepedictis fratribus Montis Flabonis.

Factum est autem hoc apud Oscam IIII nonas ianuarii, anno ab Incarnatione Domini Mº.Cº.Lº.VIIIº.

Sig+num RAIMUNDI COMES.

Sig+num Bernardi, Terrachonensis archiepiscopi, salvo iure Terrachone ecclesie. Sig+num Frederici qui hoc donum firmo et laudo et ab aliis firmari rogo. Sig+num Arnaldi de Turre Rubea. S + Guillelmi Castri Vetuli. S+ Mir de Luzan. S+num Guillelmi de Cerveria. S+num Raimundi de Munels. Ego Raimundus, Terrachone ecclesie presbiter, canonicus SS.

Sig+num Iohannis diachoni et scribe comitis qui hanc cartam scripsit die et anno quo supra.

1164, març, 4. Document 139.

Albert de Castellvell dóna en alou a l’església de Tortosa i a la seva sufragània de Vallclara (Cabassers) la muntanya de Montalt, entre el terme de Cabassers i el riu d’Ulldemolins (Montsant).

In Christi nomine eiusque summa virtute. Ego Arbertus de Castro Vetulo pro redempcione anime mee ac parentum meorum dono Deo et ecclesie Dertusensi et ecclesie que dicitur de Valle Clara et clericis in ibi Deo seriventibus que ecclesia suffraganea est prephate ecclesie Dertusensi et tibi Gilaberto eiusdem ecclesie preposito, illum montem qui vocatu Mont Alt. Ut terminatur ab oriente in fonte que vocatur Hai Hai que est inter Morera et istum montem, a meridie in torrente sicut aquas versant de monte isto, ab occiduo in rivo de Olis de Molins, de circio vero in termino de Avincabezer. Sicut ab istis terminis et afrontacionibus includitur et terminatur ipsum montem cum omnibus ingressibus et egressibus suis et directis et pertinenciis sic eum ab integro prephate ecclesie Dertusensi et ecclesie de Valle Clara et clericis in ibi Deo servientibus in presenti dono. Ita quod deinceps hunc montem iamdictum habeant, teneant, possideant et expletent secure, potenter et integriter sine vinculo et interdicto et retinimento ullius persone ac faciant quicquid de illo facere voluerint ut de bono et proprio alodio et adquisitione eorum et convenio istum montem salvare et deffendere predicte ecclesie ab omni persona in eternum et in bona pace facere, tenere, habere et possidere. Si quis hanc cartam violare voluerit nullatenus facere possit sed in duplo componat et postea hoc donum firmum et bonum in perpetuum permaneat.

Actum fuit hoc VIIº idus marcii, anno Mº.Cº.LXº.IIIº ab Incarnato Dei Filio.

Sig+num Arberti de Castro Vetulo qui hanc donationem facio, laudo et firmo et subscriptos testes firmare rogo.

Sig+num Bertrandi de Castelet maioris. Sig+num Petro de Sancto Minato. Sig+num Iordani de Pina. Sig+num Guillelmi Garidelli.

S(signe)num Petri diachoni qui hoc rogatus ab Arberto de Castro Vetulo die et anno quo supra scripsit.

1168, febrer, 7. Document 185.

Albert de Castellvell dóna a Déu, a l’església de Tortosa, a l’església de Vallclara (Cabassers), sufragània de l’anterior, i al seu prepòsit Gilabert la muntanya de Gibolhoder (la Figuera), compresa dins el terme de Garcia, que limita al nord amb l’honor de Vallclara, al sud amb el terme de Bas, a l’est amb el riu d’Ulldemolins i a ponent amb el terme d’Ascó.

<Cum a principio> mundi propter peccatum primi hominis omnes morti subiacea<mus nullusque> terminum mortis evadere possit omnes proculdubio ad illam <perpetue> felicitatis porcionem festinare debemus de qua redemptoris voce dicitur benite benedicti Patris mei percipite regnum et cetera ad illam vero celsitudinem ascendere nequimus nisi prius peccatorum nostrorum sarcinam ieiuniis et elemosinis redimamus. Idcirco in Dei nomine. Ego Arbertus de Castro Vetulo pro redempcione anime mee ac parentum meorum dono Deo et ecclesie Dertusensi et ecclesie que dicitur de Valle Clara et clericis in ibi Deo servientibus que ecclesia suffraganea est predicte ecclesie Dertusensi et tibi Guilaberto, eiusdem ecclesie preposito, illum montem qui vocatur Gibolhoder cum terminis subscriptis, qui mons est situs in termino de Cartsia. Sic dono et concedo hunc montem predicte ecclesie potenter et integriter ut iamdicta ecclesia de Valle Clara et clerici in ea Deo servientes habeant et possideant in proprium alaudium sine contradictione ullius hominis vel femine ad faciendum quicquid inde voluerint. Et convenio garire et defendere predicte ecclesie de omnibus hominibus. Terminatur ab oriente in rivo qui dicitur Olis de Molins qui coniungitur cum rivo de Siurana, a meridie in terminis de Bas, ab occidente in terminis de Ascho, a circio in honore de Valle Clara. Sicut ab istis terminis includitur et terminatur sic dono supradicte ecclesie iure perpetuo. Si quis hoc infringere vel violare voluerit sit anathema nec valeat sed in duplo componat et postea hec donatio firma permaneat.

Actum est hoc VII idus febrerii, anno Mº.Cº.LXº.VIIº ab incarnato Dei Filio.

S+num Arberti de Castrovetulo qui hanc donationem facio et firmo et subscriptos testes firmare rogo.

S+num Guillelmi de Castro Vetulo. S+num Bertrandi de Castelet maioris. S+num Petri de Sancto Minato. S+num Iordani de Pina. S+num Iohannis de Podio. S+num Guillelmi Garidel.

S(signe)num Bernardi sacerdotis qui hoc scripsit die et anno quo supra.

1168, febrer, 7. Document 186.

Albert de Castellvell dóna a l’església de Santa Maria de Vallclara l’honor anomenat Cavaloca, amb tots els seus termes.

Sit notum cunctis qualiter ego, Arbertus de Castrovetulo pro redemptione anime mee ac parentum meorum dono Deo et ecclesie Sancte Marie de Valle Clara et clericis in ibi Deo servientibus illum honorem qui vocatur Chavaloca cum omnibus terminis suis et cum ingressibus et egressibus suis cultum vel eremum ita ut predicta ecclesia teneat et possideat illum iamdictum honorem potenter et integriter iure hereditario in perpetuum. Et ego convenio predicte ecclesie iamdictum honorem garire et defendere ex totis hominibus. Si quis hoc fregerit in duplo componat.

Actum est hoc VII idus febrerii, anno Mº.C.º.LXº.VIIº ab Incarnato Dei Filio.

S+num Arperti de Castrovetulo qui hoc laudo et firmo et testes firmare rogo.

S+num Bertran de Castellet. S+num Petri de Sancto Poncio. S+num Guillelmi Garidel.

S(signe)num Bernardi sacerdotis, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

BIBLIOGRAFIA

Biete V. (1998) Cabacés i el misteriós Gilleoto, Revista Nord, núm. 1, desembre de 1998, p. 15

Papell i Tardiu, J.: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225), Volum II, Fundació Noguera, Barcelona, 2005

Virgili, A.: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Fundació Noguera, Barcelona, 1997

Virgili, A.: Croats anglonormands a Tortosa (segona meitat del segle XII) Santes Creus, Revista de l’Arxiu Bibliogràfic, Núm. XXIII, Santes Creus, 2010, p. 49-74