C.047.001

Enrera

Façana de l’antic oratori, d’estil romànic, que els monjos premonstratesos bastiren com a part del seu compromís a canvi de la donació del lloc d’Avincabacer per part de Ramon Berenguer IV, segons especifiquen els documents conservats a l’Arxiu Capitular de Tortosa en referència a aquesta donació.

Devia ser un edifici de planta de creu llatina, i a jutjar per les dimensions de la façana que se’n conserva, no devia ser gaire gran. A finals del segle XVI aquest oratori que era l’església parroquial fou ampliat, i quedà engollit per l’edifici actual. Només restà dempeus la façana principal, mentre que els altres murs van ser enderrocats per a fer l’ampliació de l’edifici. Segons la data que consta al capdamunt del campanar, la culminació de les obres es produí el 1603.

Disposa d’una espadanya parcialment conservada (ara oculta sobre una capa de ciment, al capdamunt de les restes) i una finestra del tipus espitllera (vegeu fotografies adicionals C.047.001A pel detall), mentre que l’hi manca la porta original (és la peça inventariada amb el número J.001.001).

No va ser fins a finals de la dècada de 1990 que, en el transcurs d’unes obres de consolidació i reforma de l’edifici, es descobriren aquestes restes romàniques sota l’encimentat de la façana.

No s’observen marques de picapedrer, la qual cosa no és estranya si considerem el temps que les pedres han passat sota la capa de cobertura, la qual cosa ha pogut perjudicar-les fent-les cristal·litzar.

Datació aproximada de la peça: 1149-1158.

Per a més informació podeu veure L’oratori de Vallclara.

FOTOGRAFIA ADDICIONAL

C.047.001A

IMATGES COMPLEMENTÀRIES: Diferents fases de construcció de l’edifici

Línia vermella: part més antiga, carreus grans i gairebé sense relligar amb argamassa. Línia verda: restes de vessant a dues aigües de la façana, sobre la qual es construí més tard l’espadanya. El mur entre les línies vermella i verda és construït a base de carreus poc treballats, més petits que els que veiem a sota de la línia vermella, i amb un espai més gran entre ells, prova que foren relligats amb argamassa Requadre blau: encastament d’obertura en forma d’espitllera, posterior a la construcció del mur que delimita la línia verda.
Línia vermella: els carreus, de mides més petites i retallades, marquen encara una antiga coberta de vessant a dues aigües, anterior a la construcció de l’espadanya.

IMATGES COMPLEMENTÀRIES: Reconstrucció hipotètica

Enrera

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!