Façana de l’antic oratori, d’estil romànic, que els monjos premonstratesos bastiren com a part del seu compromís a canvi de la donació del lloc d’Avincabacer per part de Ramon Berenguer IV, segons especifiquen els documents conservats a l’Arxiu Capitular de Tortosa en referència a aquesta donació.
Devia ser un edifici de planta de creu llatina, i a jutjar per les dimensions de la façana que se’n conserva, no devia ser gaire gran. A finals del segle XVI aquest oratori que era l’església parroquial fou ampliat, i quedà engollit per l’edifici actual. Només restà dempeus la façana principal, mentre que els altres murs van ser enderrocats per a fer l’ampliació de l’edifici. Segons la data que consta al capdamunt del campanar, la culminació de les obres es produí el 1603.
Disposa d’una espadanya parcialment conservada (ara oculta sobre una capa de ciment, al capdamunt de les restes) i una finestra del tipus espitllera (vegeu fotografies adicionals C.047.001A pel detall), mentre que l’hi manca la porta original (és la peça inventariada amb el número J.001.001).
No va ser fins a finals de la dècada de 1990 que, en el transcurs d’unes obres de consolidació i reforma de l’edifici, es descobriren aquestes restes romàniques sota l’encimentat de la façana.
No s’observen marques de picapedrer, la qual cosa no és estranya si considerem el temps que les pedres han passat sota la capa de cobertura, la qual cosa ha pogut perjudicar-les fent-les cristal·litzar.
Datació aproximada de la peça: 1149-1158.
Per a més informació podeu veure L’oratori de Vallclara.
FOTOGRAFIA ADDICIONAL
IMATGES COMPLEMENTÀRIES: Diferents fases de construcció de l’edifici
IMATGES COMPLEMENTÀRIES: Reconstrucció hipotètica
