Carles Prats.

Ara que ja portem gairebé un mes de confinament i d’alteració absoluta de la vida que teníem abans que el SARS-CoV-2, que causa la COVID-19, es convertís en una pandèmia, podem trobar un moment per a repassar altres episodis similars que s’han viscut -i superat- al llarg de la història a Cabassers.

La primera referència a una epidèmia que afectés el nostre poble la trobem a l’Arxiu Capitular de Tortosa, al Registre de Cúria (Llibre 1, fol 90r, 10 kalendas març 1350):

«Jacobus et cetera, dilecto in Christo Arnaldo Scapolat benefficiato capellanie suam Mancipus de Miraylles quondam vicinus loci de Cabaçers instituit in ecclesia dicti loci, salutem in domino cum propter mortalitatis pestilenciam et fillitatem primis redditus cui benefici adeo diminuti fuerint quod non potes ex illis comisione sostentari. Ideo ut dicta ecclesia pro aliis celebrare et caritates recipere usque ad quantitatem XX librarum redditus dicti cui benefficii computatis in illis. Hinc ad unum annum a darum presentum computandum valeas promiso quod pro illo qui dictum benefficium instituit comemorationem facias spallens tibi concedimus per presentes. Datum Dertuse Xº kalendas martii.

Soluit III solidos barchinonensis.

Proroganto termini sunt libris faciendis et assignat de testis quod ad incertas usque.»

La «mortalitatis pestilenciam» que anomena el text no és altra que la temuda Pesta Negra. No sabem quina afectació va tenir la pesta bubònica al lloc, perquè no tenim dades de cap tipus més enllà d’aquest testimoni del 1350, però s’estima que va causar la mort d’un terç de la població d’Europa. És de suposar, doncs, que a Cabassers hi tindria uns efectes, proporcionalment, similars.

Ja es venia de «Lo mal any primer», el 1333, quan una mala collita de blat va desencadenar la crisi que la pesta agreujaria a partir del 1348.

La següent notícia que tenim d’una altra epidèmia de pesta és de 350 anys justos i comptats més tard. Un document judicial que intenta esbrinar si unes propietats es van malvendre a causa de la necessitat, dóna un testimoni excepcional de la pesta del 1650::

«dites eretats, quant se veneren i se conpraren a manco de dos vegades migh preu, ere la causa que esta vila de Cabaçes estave de tot destroiyda, per quant un tersio de fransesos en lo any de 1650 van venir i entraren en esta vila, i estaven enpestats, i tota la guent se’n va anar de la vila. Ells varen entrar per un portal, la guent se’n anaren per l’altre. Com que estaren tems ells sols ab la vila, tant solament quedaren 26 persones entre omes i dones ab dita vila i se moriren los 18. Així se pot veure com quedave la dita vila. I quant ells se’n anaren no (h)i varen deixà tant solament cosa ninguna que·ls fes goigh. E i més, emmentres dits fransesos estaven ab dita vila sols, sens ningú de la vila, los paisans de la vila de Flix i fransesos que (hi) ((h)avia de gornesió venien i se carregaren per moltes vegades de calderas i portadoras i roba, que no (h)i deixaren res de bo ab tota la vila. I después d’este saco i peste va venir la fam, com totom (h)o sap, i així, entre fam, i peste, i guerra, va venir que tota la guent d’esta vila estàvem molt pobres.» (Arxiu de la Baronia de Cabassers, doc. Reg. prov. 10g. Sense data, però anterior al 8/7/1693).

Un altre testimoni encara ens permet aprofundir una mica en aquesta fugida precipitada dels veïns de Cabasssers. El rector Gabriel Sans inscrivia així un baptisme el 1650:

«A 6 de agost 1650 jo, lo doctor Gabriel Sans, rector de Cabaces, (h)e batejat en la igléssia de la Figuera a Gabriel Salvador, fill de Joseph Morell, pagès, y de Elisabet sa muller. Foren padrins Pere Amorós Fadrí y Patronilla Amorosa, tots de Cabaces.

Fonc nat en lo mas de son pare, dit de Cabaloca, per quant fugiren per les montañes per los fransesos que se apoderaren de la vila de Cabaces.» (Arxiu Comarcal del Priorat, fons Mas Roger, doc. 81).

Aquest segon document ens aproxima a la data del contagi que causaria 18 morts al poble, que havia de ser durant l’estiu del 1650 o poc abans, ja que el baptisme se celebrà el 6 d’agost.

A redós de les plagues de pestilència, les ordinacions de la Bisbal incorporen una disposició per a lluitar contra el contagi, que contempla la sanció més elevada per a l’infractor de tot el compendi: 18 sous i el desterrament:

«Ítem, que qualsevulle que obrirà falsa porta ni portella que la vila aje de tanquar, i que no puguen acollir ninguna manera de roba ni ninguna persona que defuge a la mort. I qui al contra farà que pague de bani 18 sous, lo ters al senyor, les dos parts a la vila, i que sie foragitat de la vila fins a tant que la vila li pareixerà». (Ordinació XLIII, Prats, 2008, 38)

El compendi d’ordinacions bisbalenc data del 1624, però l’encapçalament del text adverteix que les disposicions són «tretes les més de l’original de Cabasés». Sembla, doncs, una norma anacrònica per al 1624, que bé hauria pogut ser traslladada de les ordinacions de Cabassers, avui perdudes, molt més antigues que les bisbalenques.

Finalment, i per a acabar aquest breu recull de moments d’epidèmia al poble, sabem que el 1918 la grip espanyola va causar la mort de 27 persones a Cabassers (Biete, 1991, 198)

Totes aquestes epidèmies es van superar, i en moments en què la ciència no podia donar-hi cap resposta. És ben cert que ara mateix estem desprotegits davant la infecció de SARS-CoV-2 i la malaltia que causa, la COVID-19, però en pocs mesos segurament hi haurà tractament farmacològic i, amb una mica més de temps, vaccí. La pandèmia passarà, però els seus efectes econòmics, socials i polítics duraran molt més, com hem pogut veure breument que ja passà el 1650; el 1693 encara cercaven reparar estralls econòmics que la plaga havia causat 43 anys abans.

Si algú té queixes d’haver-se d’estar tancat a casa uns quants mesos (va per a llarg), que pensi un moment en les condicions de vida del 1350, o les del 1650, que en termes mèdics no eren gaire diferents. Ja haurien volgut, els nostres avantpassats, que la cosa s’hagués limitat a estar-se a casa. Aquests dies que estem vivint (i els que viurem) seran citats algun dia a un article com aquest i sortiran als llibres d’història. Aprofiteu per a fer fotos i vídeos, o escriure les vostres vivències personals. Al futur s’agrairà saber com ho vam viure els cabasserols del 2020.

9 d’abril del 2020.

BIBLIOGRAFIA

BIETE, Vicenç. 1991. Cabacés un poble al peu de Montsant. Ajuntament de Cabassers.

PRATS, Carles. 2008. Les Ordinacions de la Bisbal de Falset de 1624 i 1695. Ajuntament de la Bisbal de Falset i Arxiu Comarcal del Priorat.