Els mitjans de comunicació locals

Per Carles Prats.

La primera referència que coneixem a un mitjà de comunicació local cabasserol és del 1678. El quart Llibre de Corts de la Batllia General de la Baronia de Cabasser (fols 26v a 27r) deixa constància d’un procediment per a determinar la propietat d’una casa, el mal estat de la qual perjudicava el veí. Per a mirar de saber qui era l’amo de la casa, van penjar un cartell “al pliar de la plaça”. És de suposar que aquest pilar era el lloc acostumat on es penjaven les notificacions.

Vegem la transcripció del document, que inclou el text del cartell penjat a la plaça, que portava data de l’11 de novembre de 1678:

Abui als honse dies del mes de noembre de 1678 (h)a conparegut davant de la presènsia del Magnífic Pere Amorós, balle general &, lo honorable Gargori Miró &, pubplicant i requerint del millor modo i manera que de dret i de justísia pot demanar i sup(l)icar, que se servís & de declarar qui és amo de la casa i asienda de Pere Farré del carré de Aval &, per quant la dita casa diu li està donant dañi a la seva, i no·s trobe qui sia amo. I vist lo Magnífic & éser justa la sobplicasió, conforme admet aquella &, offerint ministrar justísia a consell de son Magnífic asesor.

I me fonch manat a mi, Blai Masip, scrivà de la present Cort &, per lo sobre dit Magnífic balle &, despachàs un cartell d’entima i·l ficàs al pilà de la plasa de la present vila &, lo qual fonch fet en continent i firmat per lo sobre dit balle &, i és del tenor següent:

Seguèixese lo cartell de la notificassió &:

Ara goiats vos notificam i fem a saber a totom en generalment, per part <del> i manament del Magnífic Pere Amorós, balle & de la present vila i baronia & per Sa Senyoria Il·lustríssima &, a tots i qualsevols presones de qualsevol grau que sien que pertenguen éser ereu a tenir drets algun en la casa o asienda de Pere Farré del carré de Aval de la present vila &, que dins 30 dies conparegue davant de nós i cort nostra, d’on de no (?) la cort pasarà avant ab lo de justísia serà &. Dat en nostra cort de la ballia & de Cabaçés avui, als honse dies del mes de noembre de 1675.

Pere Amorós & Blai Masip, scrivà &.

Folis 26v i 27r del quart llibre de Corts de la batllia general de la Baronia de Cabassers.

Així doncs, aquest pilar podria ser el primer tauler d’anuncis de Cabassers. I podríem aventurar-nos a intentar ubicar-lo: tenint en compte que “Plaça” li deien al perxe d’arcades actualment cec de cal Blei, on es feien els actes públics de la universitat, i que just al davant hi havia un porxo amb dues columnes (els capitells i un fust de les quals avui formen la font del Mulo), ben bé el pilar que anomena el text podria ser allí. O es refereix a una de les columnes, o a l’espai entre els dos arcs de la porxada de cal Blei, que llavors era oberta. Aquesta fotografia de la dècada de 1920 ens ajudarà a entendre la disposició del conjunt arquitectònic de què parlem:

Els perxes de l’esquerra, quan eren oberts, s’anomenaven “la Plaça”.

Anteriorment -i en paral·lel- a aquest sistema primerenc de tauler d’anuncis, el so de les campanes també s’utilitzava com a mitjà de comunicació. Els tocs no eren només per a cridar a missa, sinó que també servien per a tocar a sometent, a incendi, per a comunicar la defunció d’un veí o veïna (hi ha tocs diferents segons si el difunt és home o dona), per a indicar mitjançant el so a persones extraviades de nit la proximitat del poble, etc.

Coneixem també una altra referència documental a un d’aquests tocs de campana. És una sumària de testimonis feta el 14 de febrer de 1685 (document J9 del fons de la Baronia), i un dels testimonis citats per a mirar d’esbrinar qui havia comès un robatori a una casa, explica això:

Vui, dit dia i ani dels catorse de febré ani de 1685, fonch sitat per Jaume Comelles, nunsio de nostra Cort, per testimoni de veritat, per a que dirà la veritat del que serà interrogat, lo honorable Blai Llaurado, peraire d’esta mateixa vila de Capaçes, home de edat segons diu de 27 anis poch més ho menos. Ajuramentat per a que dirà la veritat del que serà interogat per dit senior balle general, i et dixit dit testimoni: magnífich senior balle general, lo que jo sé i puch dir aserca d[el] que vosa mersè me a interrogat sobre lo robo que an fet a casa de Munsarat Roer diumenghe pasat mentres la ghent era a misa maijor, dich que jo no se cosa ninguna sinó que quant eixírem de misa maijor me’n vaig anà a casa mia, i luego tocaren la canpana a arebato, i un ome pughà tota presa Costa amunt, camí de Cartoixa, però no’l vaig conèixe. I més, que estant a misa maijor jo avia fet que <ma neboda> la filla del oncle Jaume me gordàs una paca de llana que tenia estesa al sol, allà a les Roquetes, i después, quant dinàrem, jo vaig dir a la chica si avia vist ningún home per allí ont gordave la llana mentres érem a misa. I ella me va /dir/ que lo Peret de la Geronima, que se diu Pere Ballester, avie pasat per allí, i li avie dit si avie vist pasar dos omens per allí, i la chica li va dir que no avie vist ningú. I per lo jurament tinch prestat é dit la pura veritat.

Fol. 2v del document J9 del fons de la Baronia

El toc d’arrebato seria, doncs, un toc a sometent, és a dir, per a cridar la gent del poble a la defensa.

Un altre procés judicial del 14 de novembre de 1685 (document J-23 del fons de la Baronia), on s’acusava un veí de Cabassers d’haver volgut promoure una insurrecció contra uns soldats estacionats a la vila, torna a referir-se a l’ús de les campanes com a senyal d’avís a la població:

I et dixit dit testimoni: magnífich senior balle general, lo que jo sé i puc dir sobre lo que vosa mersè me à interrogat, dich que jo, estant manat per anà al Consell de consells aquel dia i hora, que lo baró ho capità féu pendre las armas als soldats i’ls féu anar a casa de Joan Vall, vaig hoir dir a Joan Vall que valdrie més que tocasen la canpana, que totom ho sabés. Jo, dit testimoni, vaig jodicar que lo sentit de que tocasen la canpana here perquè así se acostume a consell general tocá la canpana, i así és mon sentit i saber. I no sé altra cosa. I per lo jurament tinc prestat en mà i poder de vosa mersè, magnífich senior balle general, he dit la pura veritat.

Fol. 5v del document J23 del fons de la Baronia

En aquest cas el document informa que hi havia un toc específic per a convocar a consell general.

Juntament amb les campanes i els cartells als taulers d’anuncis, el sistema de pregons és un altre mitjà de comunicació local. Al principi eren llegits a viva veu, carrer per carrer, previ toc de corneta, per un pregoner. A partir de la dècada de 1980 el sistema es va modernitzar, amb la instal·lació de megafonia. Des de llavors, una sardana sona indefectiblement abans de la crida, i quan es para la música es llegeix el text del pregó.

Aquí un exemple.

Només se suprimeix la música si s’ha de comunicar una defunció. En aquest cas, només sonen els quatre tons d’atenció, i acte seguit es comunica el nom i l’edat del difunt, on se’l vetlla i el dia i l’hora del funeral.

Des del 2017, els pregons també es difonen per l’aplicació de missatgeria instantània Whatsapp, a excepció dels comercials, que només són emesos per la megafonia.

Actualment, els llocs tradicionals per a penjar comunicats i anuncis són la porta de ca l’Hostal, la porta de cal Pastisser i el tauler d’anuncis del Cafè. A la porta de cal Pastisser hi ha un suro per a l’ús de l’Associació de Jubilats i Dones, tot i que fora del tauler, a la fusta, s’hi penja tota classe de notes. L’Ajuntament disposa d’un tauler d’anuncis oficial, tot i que sol penjar també papers a la porta de ca l’Hostal. Esporàdicament, també es pengen cartells a la porta del garatge del Farrera (sobretot durant les campanyes electorals), a la botiga, al forn de pa i, a l’estiu, a la paret del bar de la piscina.

La porta de ca l’Hostal, lloc tradicional de penjar-hi cartells, és també un mitjà de comunicació local
El tauler d’anuncis del Cafè
El tauler d’anuncis de l’Ajuntament
La porta del cal Pastisser
La porta del garatge del Farrera, on s’acostuma a penjar la propaganda electoral

A finals de la dècada de 1970, Cabassers tingué també una emissora de ràdio de temporada, que funcionava només els estius. D’un abast molt curt, emetia sense llicència i es podia captar només al poble. Les seves ones abastaven de la Creu dels Peirons a la Creu del Calvari, i de les parets de la serra de Cantacorbs a les dels Solans. Tot i que no ha quedat cap classe de registre d’aquesta emissora, sí que hi ha una sèrie d’entrevistes, fetes el 1998, a les persones que hi van participar. També parlen de la revista El Sitjar perquè, aquestes mateixes persones, van participar més tard d’aquell projecte:

Entrevista a Juli Vilalta

Entrevista a Agustí Masip

Entrevista a Andreu Ferré

Com a publicacions impreses periòdiques, Cabassers ha tingut cinc capçaleres: un Full Parroquial editat per Delfí Navàs a primeries del segle XX; Imperio, un òrgan oficial de Falange editat durant la dècada de 1950 per Joan Vall Masip i, més recentment, dues revistes locals: El Sitjar (1983-1986) i Nord (1998-2000). També va tenir un altre full parroquial, titulat La Veu de la Parròquia, editat durant l’any 2003.

La Hoja Dominical amb les cròniques de Delfí Navàs a la contraportada:

Portades del primer i de l’últim número de la revista El Sitjar:

Portades del primer i de l’últim número de la revista Nord:

Podeu consultar les col·leccions completes d’ambdues revistes a l’apartat “Hemeroteca” de la secció “Arxiu” d’aquesta pàgina web.

La Veu de la Parròquia:

Després de 18 anys sense editar-se, la revista Nord va tornar, el 18 d’agost del 2018, en format de portal de notícies locals a internet. Primer s’hi accedia des de l’adreça revistanord.cat, i a partir de l’agost del 2019 va canviar el seu domini pel de nord.cab, utilitzant una extensió de domini, el .cab, en clara referència a “Cabassers”:

Captura de pantalla de la web nord.cab, portal de notícies de Cabassers

Encara dintre de l’àmbit de les noves tecnologies, cal anomenar les xarxes socials. Diverses entitats cabasseroles tenen pàgina a Facebook, i d’aquestes, dues es poden considerar mitjans de comunicació locals: el de l’Ajuntament i el de nord.cat. Hi ha, a més, un grup de debat molt popular, anomenat “Veïns de Cabacés“, on també s’hi difonen notícies, i per tant també pot tenir la consideració de mitjà de comunicació. Aquest grup seria assimilable a un periòdic mural dels que s’estilaven abans de l’aparició d’internet, sobretot durant els anys de 1930, ja que funciona amb els mateixos principis, on tothom hi penja allò que creu que pot resultar interessant. A la plataforma audiovisual YouTube, en canvi, només hi ha el canal de vídeo de nord.cat.

Més discretament, les aplicacions de missatgeria instantània de Whatsapp i Telegram tenen alguns grups locals que també fan aquesta funció. A Twitter, en canvi, només hi ha un compte local que es pugui considerar com a mitjà de comunicació: el canal d’última hora de nord.cab: @revistanord. Instagram, en canvi, té dos canals de comunicació pública, el de Nord i el de l’Ajuntament, tot i que d’altres entitats i associacions hi tenen també presència per a difondre les seves activitats.

Presentem, per a concloure aquest breu estudi, captures de pantalla de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània que hem anomenat als paràgrafs anteriors, com a testimoni documental gràfic.

D’esquerra a dreta: Twitter i Instagram de nord.cab, i Instagram de l’Ajuntament:

Difusió per Whatsapp dels pregons municipals:

Pàgina a Facebook de nord.cab:

Pàgina a Facebook de l’Ajuntament:

Grup a Facebook “Veïns de Cabacés”:

Canal a YouTube de nord.cab:

Nota: totes les captures de pantalla de mitjans digitals que il·lustren aquest article s’han fet el 6 de setembre de 2019.

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!