L’enigma de les postals

Per Carles Prats.

Durant la ponència “Els vestigis arquitectònics i arqueològics del monestir de Santa Maria de Vallclara”, que vaig fer a la Jornada Inaugural de l’Any Monestir Santa Maria de Vallclara el passat 20 d’abril, vaig anunciar una última hora: en mostrar les imatges extretes d’un negatiu de vidre amb una vista general de Cabassers, recuperat per Imma Ferré uns 25 anys enrere, i que permeten observar les restes del monestir a l’últim quart del segle XIX, vaig explicar que feia pocs dies havia trobat en una pàgina web de col·leccionisme dues postals fetes a partir d’aquell negatiu, i que les havia comprades. En exposar la meva ponència encara no les havia rebudes, i vaig prometre publicar aquelles imatges tan bon punt les tingués a les mans. Ja els hi tinc:

14×8,9 cm
13×7,9 cm

Es tracta de dues edicions diferents utilitzant la mateixa imatge, que no coincideix al 100%, com veurem després, amb l’extreta d’aquell negatiu del segle XIX que ja vam presentar a la Jornada Inaugural. Totes dues postals estan impreses utilitzant paper fotogràfic brillant, i afortunadament ambdues tenen textos datats al seu dors. La primera porta la data del 18 de setembre del 1952, i la segona del 16 de maig del 1956, difícilment visible degut a la dissolució de la tinta per efecte d’alguna substància oliosa.

Com era previsible, l’ampliació de la zona que mostra els vestigis de Santa Maria de Vallclara ofereix una nitidesa major a l’obtinguda del negatiu per a les parts superiors dels murs, però no per als detalls, que s’aprecien millor a la imatge del negatiu de vidre:

Ampliació obtinguda a partir de la primera postal
Ampliació obtinguda a partir del negatiu de vidre

Amb tot, un detall prova que les postals que ara publiquem no es van fer mitjançant el negatiu de vindre que ja havíem presentat anteriorment: a les postals, les ombres de les teulades no arriben a tocar la línia de finestres superior de les cases que es veuen just davant de les restes del monestir, i les parets laterals presenten ombres. En canvi, al negatiu, les parets laterals es veuen completament assolellades i les ombres de les taulades d’aquestes cases sí que arriben a les finestres. La resta de detalls coincideixen a totes les imatges i no es veu cap canvi, per la qual cosa és lògic pensar que tant la imatge obtinguda del negatiu com la que mostren les dues postals van ser preses, totes elles, el mateix dia i en hores diferents, des de la mateixa posició. Les ombres a les parets laterals que mostren les postals ajuden a percebre millor el volum de les restes del monestir. Si voleu comparar les postals amb una secció més gran de la imatge obtinguda a partir del negatiu de vidre, consulteu aquest article.

Totes aquestes imatges es van prendre des d’un punt indeterminat de la Plana del Tergue. Una curtíssima excursió fins allà per a fer una fotografia ofereix pràcticament la mateixa perspectiva:

Imatge del 04/05/2019

No és possible fer la fotografia des de la mateixa posició que les que mostren les postals i el negatiu de vidre, perquè avui en dia el punt exacte des d’on foren preses aquelles imatges del segle XIX està cobert de boscatge, mentre que a l’època devia estar cultivat i lliure de branques que impedissin la visió.

Tot i que aquestes dues postals aporten llum pel que fa a l’observació del volum del monestir, sobretot per a determinar l’estat i la forma de les parts superiors dels murs del Nord Est, obren una incògnita: per què cap als anys de 1950 es va editar una postal que mostra una “vista general”, segons consta a la llegenda, utilitzant un negatiu de finals del segle XIX? Al 1950 era obvi que l’aspecte que oferia Cabassers havia canviat molt: ja hi havia l’edifici de la Cooperativa i del Cafè, i al lloc que ocupava el monestir s’hi alçaven les escoles. Era evidentíssim que la imatge reproduïda a les postals estava completament desactualitzada. I se’n van fer dues edicions diferents. Malauradament, no ens podem basar en les dates dels textos que hi ha al dors de cada una per a establir quina va ser la primera i quina la segona edició.

El cas és, però, que aquestes postals són de gran ajuda per a l’observació dels volums, i confirmen que la reconstrucció volumètrica presentada a la Jornada Inaugural és correcta.

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!